Salut!
Ahir per mirar de sortir de dubtes sobre les espècies d'arbres musicals vaig fer cap a Masjoan, a Espinelves, casa pairal hermosa amb història, i una família que fa 150 anys que cuida un bosc com un jardíbotànic, dedicat a les conníferes. tenen més de 25 epècies diferents d'arreu del món.
La visita consisteix en un recorregut de uns 30-45min on hi ha marcats un seguit d'arbres notables plantats entre els anys 1860 i 1911 alguns d'ells catalogats de monumentals. La visita costa 2 minsos euros i pots voltar per un patrimòni històric i natural impagable, les condicions de creixament en població densa fa que els arbres siguin molt alts i dignes d'admirar.
Més info a:
De sorpresa, enmig de les enormes seqüoies, teixos, avets de tot tipus i cedres, resulta que hi ha un munt, un darrera l'altre, d'arços, d'Acers! i jo més feliç que un tornavís.
...Intentaré fer un petit resum amb imatges de les fustes que s'èmpren en la construcció d'instruments musicals de corda. Anomenades Tonewoods pels anglesos, fa referència bàsicament a totes aquelles fustes seleccionades, d'arbres que han crescut en condicions molt concretes, que tenen la propietat principal de conduír bé les vibracions acústiques, a més d'aportar caràcter al to, al so i timbre, i amplificar-lo. S'usen bàsicament tres tipus de fusta, toves, semidures i dures.
Toves:
Per les tapes armòniques de la majoria d'instruments de corda unànimament es valora més el Pi-avet, i aquí comencen els equívocs. pertany a la família de les Pinnàcees, si, com els pins, però no és un pi, té forma d'avet, però no és avet (gènere Abies), és de fet, una Picea, i per complicar-ho més, en diuen Picea Abies Excelsa, també anomenat pinavete en castellà, pícea de Noruega, Avet alemany, (german spruce..). Per entendre'ns l'Avet (Abies Alba (alba del blanc de l'escorça)) és el d'Espinelves, el de nadal. La diferència principal entre Picees i Avets (l'Avet Blanc, el Pinsapo (nord africà molt plantat aquí) i l'hibrid entre els dos l'Avet Masjoanis) és que en els avets les pinyes o cons creixen damunt de les branques més altres, dretes, en les Picees pengen de les branques.
(he de fer constar que al mas de Masjoan, degut al deliri botànic d'un Masferrer que va crear el jardí botànic, es va formar una nova espècie d'avet, el Masjoanis, justament dit, un híbrid entre l'Alba i el Pinsapo), descobert per un descendent de la família.
Després de moltes consultes a la xarxa i llibres, entenc que l'usada preferentment per instruments és la Picea Abies Excelsa.
Aquesta fusta seleccionadíssima es manipula de la següent manera, a grans trets:
-(els arbres idonis per l'acústica són crescuts en clima alpí, en boscos dènsament poblats (fa que els troncs pugin ben rectes), a la vessant nord de les muntanyes, amb poc sol d'hivern matiner (per no fer boses de resina (reïna també es pot dir i és un bell mot), esporgats de tantes branquetes con sigui possible per la part de baix (menys branques = menys nusos a la fusta), etc, tot plegat per aconseguir uns anells de creixament molt densos, molt junts, amb poca diferenciació, sense nusos, amb una verticalitat de les línies que sembla difícil... Si un arbre pot sobreviure amb poc sol amb molt fred, i amb competència, es farà dur, i fort, apte per sonar.
Una imatge ridiculament petita d'una tapa de pi avet aleman (picea Abies Excelsa) i una de gegant d'una tapa de Western Red Cedar, cedre vermell, per veure la regularitat i densitat de les vetes:
-els arbres se seleccionen a la tardor, i a l'hivern, amb dos pams de neu al sòl, es talla l'arbre. (a vegades el deixen un any al bosc, o bé el maniipulen tallant-lo a quarts radialment i posant la fusta a assecar moooooolt lentament.
Es talla a l'hivern per assegurar que hi ha el mínim d'aigua possible a la fusta, es sellen els caps i finals dels troncs amb cera o parafina perquè l'evaporació de l'aigua no es faci per la via natural de la sava (verticalment) sinó per els costats, cosa que alenteix l'assecatge i fa que les partícules de sals minerals de la saba quedin a la fusta, endurint-la encara més.
A partir d'aquí es cura la fusta un mínim de 5 anys. i a partir d'aquí surten diferents graus de qualitat de les fustes, més o menys gra, rectitud de les línies, etc.
Podeu trobar més informació i millor a :
http://www.hvgb.net/~tonewood/servicepage.htm
La Picea Excelsa es fa servir per les tapes armòniques de tots els instruments d'arc, del violí al contrabaix, en guitarres clàssiques i altres.
La Picea Excelsa magestuosa que ténen a Masjoan (i altre cop amb confusions del nom):
i un detall del tipus de fulla helicoïdal, (de la wikipedia les següents)
cons femenins que pengen!
tronc jove
tronc d'arbre madur
També de picea excelsa es fan les barres armòniques i les ànimes que transporten el so de la tapa a la resta de la caixa de l'instrument. i els reforços de la tapa.
imatges duna de les seqüoies gegants de Masjoan:
i justament una seqüoia ajaguda al mig del recorregut de Masjoan, morta fa cinc anys, abatuda fa un, i a l'espera de desintegrar-se,doncs cap transportista, serradora, o gestor forestal la vol, perquè.. com treus aigò d'aquí? No m'en darien un trosset? t'imagines?
(les imatges no fan gens de justícia) Dues d'un Cedre Atlàntic declarat Monumental:
un Avet Douglas:
Fustes semi dures:
s'usen per la resta de la caixa de resonància, riscles i fons, claviller... i aquí comença un ball de noms, Sapeli, Granadillo, Noguera, Cocolobo, Blada, Cedre, Mongoy, Palosanto, Palo Rosa, Imbuia, Pao Ferro, ... n'hi ha moltes, generalment primen qüestions estètiques.
Fustes dures:
pel diapasó, el mànec, cordals, ponts,... bàsicament Banús (l'ébano) pel diapasó cordal i clavilles, (fusta molt homogenia, dura sense gaire veta, molt densa), i Auró, Blada, acer pseudoplatanus, pel mànec, fort i lleuger.
I amb la Blada comença un altre ball de noms que porta moltes confusions.
En anglès en diuen Maple, en francès i en català d'una subespècie Erable, en castellà Arce. ... Si, bé, és del gènere Acer, de les Aceràcees, de fulles que recorden el Plàtan dels carrers. També en siuen Sicomoro, (i també li diuen del Plàtan, i d'un arbre africà.. que s'emboliquen vaja.)
dins del grup dels arços, trobem aquí, l'acer campestre o menor, aquest de la varietat opalus, de fulla més lobulada, tronc rugós en linies verticals i sàmares (fuits) aparellats i en angle superior a 90º.
la Blada o acer opalus, de tronc que recorda al plàtan, s'escama, amb fulles menys lobulades i sàmares en parells en angle de 90º.
I per fi n'he trobat...
també hi ha l'acer platanoides, de fulles molt estilitzades i amb punta, tipic de parcs i jardins, a vegades amb fulles de colr porpra o vermell, que s'usen per bonsai...
i també hi ha el que diria que s'usa per mànecs dels instrument sd'arc i diapasons, el maple... que no seira la Blada estrictament, sinó el germà Acer Pseudoplatanus (emboliquen els noms, no?)
El Pseudoplatanus té la fulla més marcada com el plàtan, i les llavors sempre en 90º:
(aquest és d'Espinelves, a Masjoan);
tronc de jove
tronc de gran
llavors, sàmares (quin nom més bonic, no?)
dir que de gènere Acer hi ha totes aquestes:
- Acer buergerianum -
- Acer campestre - auró blanc
- Acer cappadocicum -
- Acer circinatum -
- Acer cissifolium -
- Acer davidii -
- Acer ginnala -
- Acer glabrum - auró nan
- Acer grandidentatum -
- Acer griseum -
- Acer japonicum - auró del Japó
- Acer leucoderme -
- Acer macrophyllum -
- Acer miyabei -
- Acer monspessulanum – auró negre
- Acer negundo - auró americà
- Acer nigrum -
- Acer opalus - blada
- Acer palmatum -
- Acer pennsylvanicum -
- Acer pentaphyllum -
- Acer platanoides - erable
- Acer pseudoplatanus - plàtan fals
- Acer rubrum - auró tou
- Acer rufinerve -
- Acer saccharinum - auró argentat
- Acer saccharum - auró del sucre
- Acer sempervirens -
- Acer shirasawanum -
- Acer spicatum -
- Acer tataricum - auró de Tatària
Apart de diferències en el tronc i en la mida i forma de la copa, es diferencien per quan i com floreixen i pels fruits, aquí uns quans:
(wikipèdia)
i cal dir que no té relació amb l'Arç Blanc, (Crataegus monogyna), cirerer de pastor[2], espinalb[3], cirerer de pastor[2], espinaler o garguller típic arbust de la família de les rosàcees:
us heu fixat amb la forma de les fulles?
per la comparació de les qualitats físiques de les diferents fustes podeu mirar:
Espero que si algú hi veu cap animalada o error en la informació exposada, la comenti i encantat d'anar trobant la veritat al respecte, modificaré les dades.
I espero que si mai ningú busca l'origen de les espècies d'abres que susen per fer instruments de corda, li pugui servir aquesta informació.
salut i sort!
6