He deixat descansar el mànec, necessito variar de feina i poder tonar-hi per acabar-lo de reduïr de mides,.. el veig molt gran ara, així que em poso amb el diapasó. per on passegen el dits.
De primer desbastar tota la fusta dels laterals.
La fusta és un taulo de fusta d'IPE, una fusta tropical, molt dura i densa, usada sobretot per terres de terrasses exteriors.
Té un gra molt dur i fi, i fa moooolta molta pols, desbastant els laterals i part del gruix, he omplert tota l'habitació d'una capa de milimetre d'una pols de color groguenc espessa com un bistec, jeje
i tot es comença a acostar a les mides i a assemblar-se a quelcom.
Respecte a la fusta d'Ipe, és molt diferent de la que s'usa per diapasons, generalment Banús, (Ebony, Ébano) típicament negre, o Rosewood (no sé com es diu en català) més clara i rosada i segons diuen amb millor timbre que el Banús. A mi em van regalar aquest tauló d'Ipe i vaig pensar que per duresa em podria servir per diapasó, la suposo molt resistent al desgast dels dits i les cordes, però no es pot coneixer la seva eficàcia fins que sigui acabat i muntat. De tota manera té un sò clar al picar-la i millora a mesura que trec fusta, però segurament pesarà més que un de banús, però diria que al tenir més duresa el podré aprimar més. ja vorem.
...
i avui m'he decidit a tirar pel dret en un aspecte delicat, deixo marges per si de cas.
Per fer la curvatura del diapasó, el que s'anomena radi (perquè no és més que la secció tangencial d'un cercle de radi x, en guitarres elèctriques i altres (una secció d'un cilindre),o amb un "compound radius" que seria tenir dos radis diferents a cada extrem del diapasó (secció d'un con), o un radi pla com les espanyoles, de diapasó pla o gairebé), hi ha vàries tècniques:
1, fer (o comprar) un suport amb la curva que es busca i enganxar-hi paper de vidre i hores,...
2, fer o comprar un suport que permet fixar el diapasó i la fresa mecànica, calen encaixos que permetin córrer el diapasó o la fresa en la curva desitjada,... una feinada
3. comprar un diapasó fet, és l'opció més fàcil i tonta
4. a ojímetro i regles, treure fusta a ull i passar regularment la regla per veure zones de contacte (on s'ha de treure fusta) i zones de no contacte (no tocar)
i tiro per la 4. tot i haver comprar la fressa mecànica, però no la conec i no vull espatllar aquesta fusta, ni construir un mamotreto d'aparell, que si mai he de fer molts diapasons vale...
en porto la meitat, 2 horetes
Els claus son per posar-hi cordill i fer-lo servir de regla per veure els nivells de la fusta.
i ahir em vaig escapar a un magatzem de fustes de Vic,.... i noi, quin merder de fusta! quatre naus juntes obertes plenes de fusta! de tot tipus i mides, ara si, tauló gros i venda al major, no pots demanar un retallet.. t'has de quedar el tauló, ...i clar imagina't un treballador damunt d'un toro gegant i elèctric ( a la nau en corrien cinc o sis a tota pastilla) amb presses per anar a dinar, i tu demanant que et deixin veure un prestatge de fustes que està a 7 metres d'altura, i un servidor dedicant-se a mirar els dibuixos de les vetes de la fusta, remanant taulons, ... emprenya tenir la sensació de fer nosa... de no tenir temps per poder triar i remanar, a sobre que em quedo un tauló d'una de les fustes més cares del magatzem... si per fi jhe trobat MAPLE, Blada, Auró, Erable... LA FUSTA dels instruments, mànecs, ponts, fons d'instruments, o cosos sòlids com els de guitàrra elèctrica solen ser de Maple, Blada en català.
aquí tenim els taulons de Blada, amb el mànec penjant d'un d'ells, sobre la plantilla del cos, (no hi comptava amb la Blada però en puc fer el cul de l'instrument, (el darrera de tots els instruments de corda fregada solen ser de Maple).
així fa efece, no?
aquí un parell de detalls de les vetes del tauló escollit, n'hi ha un de més estret que està trencat però prenenta un dibuix molt divertit.
fins aquí tararat que te vi