Doncs això, ahir vaig encolar el riscle, o aro, del cul de l'instrument, només el tac del cul, on va la pica, i avui he encolat la part del mateix riscle que s'uneix als tacs centrals, on comencen les Cés. Em falten sargents per fer-ho tot alhora...
Un company que va fer un curs de luteria a Terrassa, em comentava que si convé que el riscle es passi tres mesos al motlle perquè no es mogui gens al treure'l del motlle, que no torni al seu lloc abans d'encolar, convé deixar-lo. però... malgrat pot ser que si que es belluguin lleugerament si els trec del motlle, també és veritat, penso, que si abans de treure el motlle de l'interior encolo el fons de l'instrument, després podré treure el motlle per encolar la tapa armònica sense que els riscles es deformin. crec.
així que :
les dues tires de fusta de la part de dalt, sobre el motlle, seràn part dels reforços o contraaros que van encolats per l'interior dels riscles. la seva funció és reforçar l'estructura prima i en tensió dels riscles i augmentar la superfície d'unió amb la tapa i el fons de l'instrument.
toca esperar 24h que s'assequi la cola, que hagués pogut ser cola vinílica o resinosa, o d'epoxi, però continuo usant la Titebone, per si convé desenganxar alguna part... un cop seca la cola, podré posar a nivell l'altura dels riscles, tallar el sobrant i polir.
Ahir vaig anar també al torner de Taradell, en Casi, vam rebaixar la tapa que ja havia encolat d'Avet dolent, i vam portar al mateis gruix dos taulons d'Iroko pel fons, un cop a casa els vaig posar de costat buscant la simetria de les vetes dels taulons d'Iroko, i vaig tallar a mida, el problema és que al ajuntar.les hi ha espais de la unió per on hi passa la llum, indicador que la unió no és perfecte i ho ha de ser. Per tal tasca, igualar els cantells, una superfície plana amb paper de vidre i passar el tauló resulta poc precís, (sobretot si fas servir escaires del tot a cent xino, que no son escariats!) i l'eina ideal és una Garlopa, tipus de ribot amb una gran base, amb unes passades, fins que l'eina tregui biruta de tot arreu per igual, i tenim el cantell perfectament escairat. però l'eina.. no la tinc. Hauré d'anar a veure en Joan Martí.... ole ole.
Li portaré també totes les peces fetes i que me les critiqui i m'orienti per com seguir. sobretot en l'encaix que vull fer a la unió del mànec al cos. i jo d'encaixos... vaig peix.
Les fustes per la tapa i el fons:
LA que podria ser la tapa, d'Avet dolent, té molts nusos, i te dues franges paral·leles que corresponen a l'ull del tronc d'on va sortir el tauló on es concentren els nusos i on al colpejar-la per fer-la sonar, no transmet el so, queda apagat, mentre que al picar just al costat d'aquestes franges vibra i sona tota la fusta. també tenia el problema de la curva que feia el tauló quedant el punt central més amunt que els laterals, al passar-la per la màquina regruixadora per aplanar la part que ha de tocar als riscles, amb la pressió de la màquina es doblava la fusta sense acabar d'aconseguir el propòsit, mantenir el punt central alt però tota la base plana. Així que he perdut més gruix del volgut i la tapa té un gruix ara de 0,8-0,9cm, insuficient per donar la curva a la superfície que volia fer. ja vorem si la fem servir o no....
tinc ganes de tenir els aros a mida i els contraaros a lloc i poder anar a veure el mesre.
salut i bones calors