aquets ukelele volia ser per la Pati, que me'n va demanar un. A partir d'un cos de bongo, de fet va ser el meu primer instrument, comprat pels pares uns reis de fa... uns 20 anys?! tants? collons....
El batedor és un mànec de megalla reciclat, la tapa armònica, d'armònica poc, és fullola tonta de pi, i un cordal-pont de guitarra espanyola, massa gran, que ofega la capacitat de reacció de la tapa poc armònica.
Altres errors: voler posar clavilles de violí! on hi hagi unes clavilles mecàniques...
voler adaptar el batedor dins el mànec de megalla: és massa estret, segons com les cordes marxen del batedor.
i l'experiència de posar trasts per primer cop, bufa, una mà d'errors.
per altra banda, vaig experimentar per primer cop amb la goma laca, el barnís usat per luthiers (un dels) s'aplica a "munyequilla", molt difícil que quedi unifoerme i sense llepissades, amés partia d'una barreja amb altres gomes (arabica..) feta per la Montse, l'amiga restauradora, molt espesa i fosca i de mal aplicar. tot és experiència, no?
Altres estrenes: posar trasts, no és feina fàcil sense les eines adequades, i parlem sobretot d'una serreta fina que permeti l'encaix del trast al manec-batedor.
també va ser el primer intent d'incrustacions, els inlays iankis, vaig tallar rodanxes d'un parell de clavilles de violí de Banús, ben negre, per incrustar-les al mànec, com a punts de referència de les notes. divertit.