Després d'haver-me trobat amb la dificultat d'escairar els cantells de les fustes, rebaixar gruixos, etc, m'he regalat, per l'aniversari de la masovera, una pulidora de banda, així la puc fixar de costat i escairar, jeje.
Va, va prou bé, l'única cosa que hi trobo... la malnascuda no té la base plana on llisca el paper de vidre i la fusta, cosa en principi fonamental, no? doncs no, té una lleugera inclinació a mig tros.
Escairats els tacs bastament perquè arrepengin bé a un mateix pla, provo de fixar-los amb poca cola blanca, i l'endemà em salten movent el motlle,.. canvi de plans, els he atornillat al motlle per la part dels tacs que llimaré.
Per tant, ara ja si,... ara ja puc començar a pensar en com doblar els aros. el ferro, sargents, estratègia...
Provo de doblar un primer aro de les Cés, a 4mm de gruix, i noi, dubto que arribi a la forma final sense petar.
A la foto es veuen els sargents de fusta i cargols per mantenir la forna dels aros.
Provo de polir l'altre meitat d'aro i rebaixar-lo per igual no és senzill, i si queden zones més primes es doblarà per allí. deixarem aquestes tires com a proves.
El procés es el següent: escalfar un ferro curvat a la temperatura tal que en tirar una gota d'aigua hi rellisqui, nada menus. El ferro escollit per tal afer ha estat un tros de canal de ferro colat que s'ha decapat, fixat a un tac de fusta com a suport, i escalfat a raig de foc i brasa. Volia fer-ho amb un soplet de gas, però noi, el ferro colat a la brasa va prou bé. S'escalfa el ferro mentrestant es posa en remull el llistó a doblegar. Jo ho he fet amb aigua de l'aixeta, que l'escalfa el foc mateix, i surt que escalda, i estova la fusta molt bé.
a doblegar
i una mica més..
i després, mantenint la forma i ràpidament abans no s'aixugui la fusta ( cosa que m'ha passat) es posa al motlle per acabar de donar la forma i mantenir-la.
i començar a apretar els cargols dels sargents de fusta i creuar els dits perquè no...
inevitable... i poc que ha passat,
però seguim... amb l'altra peça de fusta ha anat millor
i al cap del dia he posat dos aros de les Cés, a un li queda encara un pel de tita per ajustar..., i tots dos presenten esquerdes i trencaments de la fibra, que demà, un cop seques, veurem quina magnitud tenen, i he començat a dominar una peça llarga per tot el baix, aquesta té més possibilitats de ser definitiva.
i la gran pregunta,.. aros de 4mm de gruix es poden doblar tant com per fer les erestes de les Cés? ...ai vès.
aprofito per presentar també la familia dels sargents, que encara ha de créixer fins a 30 individus!, que serviràn per encolar la tapa i el fons als aros.
...i el Mimo, el gat empeltat de'n Buf, mon chien, avui jugava amb aquesta:
és una serp de collaret, a que no saps perquè? una Natrix natrix, en llatí, la segona que veiem en pocs dies. aquesta feia un pam i una mica més.
..Certament tenia ganes de començar amb els aros, és ara que practico tot un seguit de tècniques, que tot i rudimentàriament, i poc i de manera poc precisa (tant com puc per ara), ténen en comú la gran majoria d'instruments de corda, la caixa de ressonància. veure com la fusta es doblega, ni poc ni molt, com la calor la fa cedir sota les mans,... ta bé la conya.
Salut i sort, que lo de la força al canut, ja no cal, ja podrem tenir milions que en breu de poc mos serviràn, a veure si acaba de petar tot plegat, i per fi les noticies ja no són la crisis i els rescats, sinó que es pot viure sense capitalisme salvatge. però primer que peti, i peti fort.
sort do, i salut.